tag:blogger.com,1999:blog-639987454237569032.post8450882817701100682..comments2023-10-07T14:40:19.853+02:00Comments on La rebotiga del MDM: Pensierini o cartes a Carlitos Novotny – 6Unknownnoreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-639987454237569032.post-45811283156809924852010-09-29T17:06:35.318+02:002010-09-29T17:06:35.318+02:00Benvolgut Pare Laplana,
he llegit el vostre artic...Benvolgut Pare Laplana,<br /><br />he llegit el vostre article amb un interès molt actual... Divendres que ve, a la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, un determinat grup polític hi presenta una proposició "a la moda". La d'etiquetar els immigrants per tal de tenir-los controlats: aquells immigrants que no puguin respondre al "perfil" esperat, hauran de ser fets fora. És una proposició dura. Alguns membres del consistori, de totes les formacions polítiques, diune que "valenta". A mi em sembla inútil, covarda i sobretot allunyada de l'esperit evangèlic del que parleu en la vostra carta a en Carlitos.<br /><br />Em fa gràcia el comentari que heu fet sobre en Lapira i la seva ingenuïtat. No crec que fos un ingenu, en Lapira. Més aviat trenia una visió per a Florència, i la duia fins al final. Transigia amb el partit, és clar, com hem de fer tots els que pertanyem a organitzacions humanes a través de les quals canalitzem la nostra activitat: partits, clubs, Església... No renunciava, però, als ideals ni a la visió que havia construit a partir dels principis que el movien a fer política.<br /><br />Em sembla que caldria difondre entre molts regidors del Cap i Casal l'exemple d'en Lapira.<br /><br />Gràcies!<br />AntoniAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-639987454237569032.post-11040950359756380032010-04-29T13:13:21.073+02:002010-04-29T13:13:21.073+02:00Benvolgut pare Laplana sento comunicar-li que vost...Benvolgut pare Laplana sento comunicar-li que vostè continua sent un apassionat de la politica i un romàntic, com tots els que varem viure aquells moments ( en el meu cas els darrers)en que pel sol fet de ser jove, interessat en la politica i en l'èsser humà teniem la ferma convicció que junts podiem canviar el món. Després, amb la democràcia, i "visto lo visto" varem anar perdent gas poc a poc, fins el punt de no voler particpar en massa coses, amb una mena d'avorriment i cansament inexplicables, tenint en compte la nostra joventut, i ens varem dedicar a professionalitzar-nos i a cercar un nou lloc a on poder desenvolupar les nostres capacitats personals i dedicar-hi els nostres esforços i a qui donar el nostre amor i amb qui poder transcendir-nos. Personalment crec que sense l'amor(i no parlo d'amor carnal) la humanització en cadascún dels nostres actes i la compassió, no podem aspirar a ser humans. Com diu l'antropòleg Edual Carbonell encara no hem arribat a aquest estadi suprem de la civilització .Probablement Giorgio La Pira ja havia arribat a un estadi molt avançat.<br />Però una cosa que encara no he pogut entendre quan la gent jove i, no tant jove,diu passo de politica, que volen dir exactament i no puc deixar de fer-me la pregunta de si realment ells ho saben.Fer politica, per si mateix , no és no ni bò ni dolent simplement forma part de la condició humana, preocupar-se per la civilització, de la cosa pública i cercar el bé comú. El dolent és la manca d'ètica i estètica per fer aquesta politica, i el fet que els governats no demanen mai responsabilitats quan els governants no compleixen la seva paraula... <br /><br />Carme-1955Anonymousnoreply@blogger.com