Writings and lectures - 12

Un quadre rar i excel·lent de Martí Alsina al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat posseeix vint-i-quatre pintures a l’oli de Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894). Naturalment, no hi ha espai per a totes les obres ni totes tenen el mateix interès. Però entre aquelles que el públic no pot veure normalment, avui us vull presentar aquesta, que és de molt bona qualitat pictòrica i, a més, excel·lent en el seu gènere i gairebé inèdita, puix que des de 1941 no ha figurat en cap de les exposicions antològiques que s’han fet sobre aquest autor. A més, és una peça que, com que no està exposada a l’exposició permanent del museu, passa inadvertida fins i tot als estudiosos de la pintura catalana del segle XIX.

Us presento primer la fitxa tècnica i tot seguit us en faig un breu comentari.

Tigre

1880-1890

Oli sobre tela, 84 x 208 cm.

Signat: R. Martí y Alsina, angle inferior dret

Figura d'un tigre de cos sencer sobre un paisatge estepari i mirant cap a la dreta. A la llunyania es veu un riu que discorre suaument.

N. R. 200314. Donació Josep Gassó i Vidal

Procedència: Barcelona, Sala Parés ® 1927: Barcelona, Dr. Josep Gassó i Vidal ® 1948: Montserrat, Museu de Montserrat.

Exposicions: Barcelona, 1941. Palau de la Virreina, Ramón Martí y Alsina, Amics dels Museus, 83 (Cat. fig.).

Bibliografia: Josep de C. LAPLANA, Les col·leccions de pintura de l’Abadia de Montserrat..., p. 68, fig.

Martí Alsina, que tenia la pruïja de tocar tots els gèneres de la pintura, volgué destacar-se també com animalier. Josep Mª Junoy va escriure sobre aquest aspecte del nostre pintor: «Durante los días que actuó en nuestra ciudad uno de aquellos grandes circos ambulantes –que llevan con ellos toda la poesía y toda la gracia melancólica del mundo– Martí y Alsina no se movía nunca de aquellas tiendas y "roulottes" haciendo una infinidad de croquis y dibujos de los animales, de las fieras principalmente, de aquella errante "ménagerie". Hemos podido ver algunos de estos croquis o estudios dibujados del natural, comparables con los mejores estudios animalistas de los artistas más reputados y especializa­dos» (Ramón Martí Alsina, Barcelona, Palau de la Virreina, 1941, p.18). Podem veure alguns dels esmentats dibuixos de tigres al gabinet de dibuixos i gravats del Museu d’Art de Catalunya (Catàleg de dibuixos del MNAC, 63900, 1566, 26418, 1562, 1522, 1558). Tal vegada l'obra més representativa i impressio­nant d'aquest gènere és la Lleona en repòs, vista de perfil, ajaguda sobre una roca prominent com dominant sobre la terra i el mar, que fou de la col·lecció Font i Sangrà (AHCB/AF/Serra A-8463).

El tigre del Museu de Montserrat té també un caràcter senyorívol propi de rei de la selva, que segurament els contemporanis del pintor no van saber apreciar. Delacroix havia tractat amb profusió el tema de les bèsties salvatges que les revistes il×lustrades van divulgar per tot arreu; però d'acord amb el sentiment romàntic de Delacroix i dels seus seguidors, les feres eren sempre captades en actitud de lluita o bé devorant àvidament la seva víctima. Per això Carles Pirozzini considerava inapropiada a la fama i al bon gust de Martí Alsina una obra d'aquest mestre, exposada a la Sala Parés, que representava un lleó de mida natural en base del qual va fer aquest comentari: «¿Per què buscar al lleó en una actitud tan poc apropiada a son instint salvatge, més pròpia de la impotenta mansuetud d'un gos de Terranova que de la feresa institiva del rei de las selvas?» (“La Renaixença”, X, 31-III-1880, p. 277). Evidentment Pirozzini, com tants d’altres crítics d’art de la premsa “romàntica” barcelonina no estaven a la page. L’estètica realista que des de París irradiava Monsieur Courbet i els de la seva esfera maldava per sorprendre l’espectador per la naturalitat i ordinarietat dels temes, on no tenien cabuda els gests heroics ni les actituds exasperades i teatrals. Tot havia de ser natural com les coses es veuen a simple vista. Per això Martí Alsina pinta el nostre tigre amb la fidelitat d’un realista, que s’ateny a allò que veu i Martí Alsina va veure el nostre tigre reposant tranquil·lament a la seva gàbia a la plaça de Catalunya. La imaginació de l’artista, que mai no hi pot mancar, recrea una escena afegint-hi un paisatge de fons i ens presenta el tigre en repòs com a senyor absolut d’un ampli territori. El realisme i el naturalisme poden arribar a ser “impressionants” –no impressionistes– per un altre conducte.