dilluns, 31 de març de 2014

Donació d'un Vayreda

L’amic Josep Bracons, assessor del nostre museu, ens va advertir fa un parell de mesos que en una subhasta barcelonina hi havia un Vayreda amb una vista del Montserrat antic. Vam passar la informació a les instàncies superiors i aquestes, al Patronat de la Muntanya de Montserrat. Amb sorpresa satisfactòria el Patronat va trobar que les condicions eren molt acceptables i va adquirir aquesta obra per a Montserrat. 
J. Vayreda, 1871. Oli sobre cartó, 30 x 25 cm.

És una obra menor, és a dir, una mena d’esbós, segurament, fet a partir d’una fotografia que havia pres l’autor en un dels seus freqüents viatges a Montserrat per mostrar l’estat ruïnós en què es trobava el que abans dels francesos i de Mendizábal havia estat un brillant i esponerós santuari. El quadre porta la data de 1871, és a dir, quan es congriava la 3a Guerra Carlina, en la qual Joaquim Vayreda i el seu germà Marià es van implicar en la facció carlina. És també l’any del seu primer viatge a París, on coneix de primera mà L’École de Barbizon. 

En tota la pintura de Vayreda sempre hi ha un rerefons ideològic: les ruïnes monàstiques equivalen a una proclama de principis que culpen el liberalisme salvatge i desaprensiu de destruir l’ànima del catalanisme més genuí, i de tallar les arrels culturals (llengua, tradicions, història, art) en pro d’un cosmopolitisme gris i amorf. Aquest esperit de recuperació de l’ànima catalana no és exclusiu dels carlins, ni de bon tros, el trobem també en molts altres ambients d’excursionistes, folkloristes i artistes que des d’un nou naturalisme giren els ulls envers la Catalunya rural, envers els monuments medievals, ensorrats i abandonats, per tal d’aixecar acta d’una Catalunya que està perdent allò que li havia donat una fesomia pròpia. Recordem que aquests eren els temps de la restauració de Ripoll i del naixement del catalanisme polític. Recordem encara que la cèlebre assemblea de les Bases de Manresa de 1892 va ser presidida pel nostre ínclit Vayreda, que havia rebaixat el seu ardor carlí per eixamplar els seus horitzons en el nou catalanisme que anava guanyant terreny en el món de les idees i de l’art. Tot això ho veiem en estat embrionari en aquest petit quadre que ens ha arribat a Montserrat. 

1 comentari:

AT ha dit...

Un blog i un museu molt bons i necessaris. Felicitats.
En el meu blog, Pensión Ulises, he escrit una ressenya sobre la inauguració del pintor Beneyto al Museu de Montserrat.

Albert Tugues
http//: pensionulises.blogspot.com