dilluns, 23 de juny de 2014

"Sant Benet a l'esbarzer", de Bruegel


Jan Bruegel de Velours
(Brussel·les, 1568 – Anvers, 1625)
o obra del seu taller o del cercle d’influència més pròxim.
Sant Benet a l’esbarzer
Oli sobre aram, 34 x 25 cm.
N.R. 200.307. Donació Agustí Montalt i Biosca, 1950.

Aquest aram va arribar a Montserrat com a regal personal del Sr. Antoni Montalt i Biosca (1906-1964), un important industrial tèxtil barceloní, a l’abat Aureli Escarré, el 1950, i va arribar ja amb l’atribució de Jan Bruegel de Velours, que mai no ha estat posada en qüestió. Amb aquesta atribució va figurar a l’exposició sobre el benedictinisme a Flandes, el 1980, a la ciutat de Gant, al costat d’obres d’altres autors flamencs del mateix període i de tema benedictí, com Gaspar de Crayer (1584-1669), Jan Cossiers (1600-1671) i amb la famosa sèrie de la Vida de Sant Benet del belga Philippe de Champagne (1602-1674), amb general acceptació d’autoria.

L’atribució a Jan Bruegel no és banal. Sabem que a molts museus són exhibits arams atribuïts a aquest mestre, considerats obra autògrafa amb idèntics arguments que el nostre: la semblança estilística molt pròxima i una finor del resultat, que resisteix amb èxit la lent d’aproximació. Aquest aram del nostre Museu és antic i igualment els pigments, com vam poder comprovar en el curs de la restauració prèvia al préstec de 1980. La connexió d’aquesta pintura amb l’obra documentada i certa de Bruegel de Velours podem comprovar-la en veure utilitzats com a complements del fons els mateixos elements animalístics, per exemple els dos tigres jugant entre ells, els porcs espins, les aus camallargues o flamencs emprenent el vol o gratant-se el pit, els abundants ocells, etc, que veiem a l’Entrada dels animals a l’arca, un oli sobre taula de 1613, del Museu Paul Getty de Los Ángeles, o el Paradís terrenal, oli sobre tela de la Galeria romana Doria Pamphilj. Aquesta mateixa institució té un aram, de mides iguals al nostre quadre, que representa un paisatge paradisíac amb l’escena de la creació d’Adam i Eva allà al fons gairebé imperceptible.


És interessant de saber que Jan Bruegel va perdre el seu pare, el famós pintor flamenc Pieter Bruegel, quan només tenia cinc anys i que el va educar la seva àvia Marie de Bessemers, que era miniaturista. La delicadesa i l’afany pel detallisme minuciós segurament li venen d’aquesta primera formació sobre la qual s’impostà la que rebé al taller de l’anverès Pieter Goetkindt. El viatge i l’estada a Itàlia entre 1591 i 1595 no van apartar-lo de la seva manera típicament flamenca de pintar, ans al contrari, va constatar l’interès que la pintura flamenca suscitava en la societat romana i milanesa. Com els seus companys d’ofici, Jan Bruegel sentia una gran fascinació per les ciències naturals, per la botànica i la zoologia, que li proporcionaven els elements per a composar uns escenaris amb elements trets dels herbolaris i dels bestiaris però utilitzant també la fantasia.

El nostre aram Sant Benet entre els esbarzers degué ser un encàrrec de devoció particular, molt possiblement com a obsequi a un monjo o un abat benedictí dels molts monestirs que hi havia a Flandes. L’escena no és per a exhibir-la a profans a la vida monàstica. Representa el passatge de la vida del sant en què Sant Benet, per a reprimir les temptacions carnals, decidí de despullar-se i de rebolcar-se en un esbarzer. L’interessant, però, és que l’autor ha escenificat aquest passatge tan cruel i expeditiu en un paisatge paradisíac amb boscos deliciosos, un riu amb pescadors, una casa convent al fons i un camí solitari pel qual deambula un monjo llegint un llibre. El cos mig nu de Benet és molt fi i delicat i denota la mà d’un pintor excel·lent; però si comparem el fons del nostre quadre amb l’aram de la Doria Pamphilj esmentat abans, veiem que el paisatge paradisíac de l’aram romà és bastant més detallat que el de Montserrat, possiblement perquè en aquest el tema i el centre del quadre és la figura despullada del sant, mentre que al de la Doria Pamphilj el tema és el paisatge; les figures d’Adam i Eva en realitat són un additament col·locat al fons per donar a la composició una ressonància bíblica. Amb tot, no descartem la possibilitat de dues mans en el nostre quadre, la del mestre a la figura del sant i la intervenció del taller al fons, fent servir el repertori botànic i zoològic del mestre, o encara que tot ell sigui obra d’un artista molt expert a pintar a la manera de Jan Bruegel. Sigui com sigui, l’obra és de bona qualitat i es mereix la consideració dels estudiosos i dels afeccionats a l’art.     


Bibliografia
Gran Enciclopèdia.Catalana, III (1971), s/v Bruegel, Jan, fig. (Joaquim Dols).
Benedictus en zijn Monniken in de Nederlanden, catàleg d’exposició Centrum voor Kunst en Cultur, Sint-Pietersabdij Gent, 25-X-1980 – 4-I-1981, Gant, 1980, vol. I, p.1337-1338, 205, fig. colot.
Josep de C. Laplana, Les col·leccions de pintura de l’Abadia de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, 1. 64-65, 115, fig. color.