Mare de Déu de Montserrat amb monjos, ermitans i escolans
Mare de Déu de Montserrat amb monjos, ermitans i escolans
Anònim madrileny de mitjan segle XVII
Oli sobre tela, 189 x 144 cm
Museu de Montserrat, N. R. 200.271.
En el segle XVII el monestir de Montserrat sens dubte era el
santuari marià més important d’Espanya custodiat per monjos benedictins, per
això no és estrany que molts monestirs benedictins sentissin una devoció
especial envers la Mare de Déu de Montserrat i que en tinguessin la imatge a
les seves església o en alguna dependència important dels seus monestirs.
Coneixem una mitja dotzena de quadres de la Mare de Déu de Montserrat, de
composició semblant al que us presento que han estat atribuïts amb versemblança
molt desigual al monjo montserratí Fra Juan Andrés Ricci (Madrid, 1600 –
Montecassino, 1681), l’únic benedictí pintor de prestigi que viatjava
constantment i que pintava als diversos monestirs castellans entre els anys
quaranta i seixanta del segle XVII.
Totes les pintures d’aquesta sèrie responen a un mateix
esquema compositiu divulgat per les estampes: la Mare de Déu entronitzada en el
centre, flanquejada per monjos i ermitans, amb els escolans a primer terme i
tenint com a fons la imponent muntanya de Montserrat que ocupa gran part de la
composició, amb el monestir i les ermites. Aquests elements poden variar segons
les preferències del pintor o les circumstàncies, però la composició sempre en
manté els principals que la caracteritzen. Per la seva qualitat es destaquen el
quadre que es troba al Bowes Museum en el Barnard Castle (al comptat de Durham)
i que anteriorment havia pertangut al Comte de Quinto, i el del Museu de
Montserrat. D’aquest darrer es deriva gairebé mimèticament el que es troba al
monestir de San Millán de la Cogolla, i amb més diferències el de l’Acadèmia de
Belles Arts de San Fernando de Madrid. Només el quadre del Bowes Museum podria
ser una obra autògrafa de Juan Andrés Ricci, els altres, comprenent-hi el del Museu
de Montserrat, han estat atribuïts a aquest autor més per raons generals de
congruència que per una anàlisi crítica de la pintura.
El lloc d’origen d’aquest quadre de la Mare de Déu de
Montserrat és el monestir de monges benedictines de Sant Plàcid de Madrid,
fundat el 1623 i molt vinculat a la Cort i a la monarquia dels Àustries. Degué
ser pintat per a aquest monestir entre 1641 i 1652, quan l’abat de Montserrat i
el nombrós grup de monjos castellans hagueren de ser transferits a la capital
del Regne degut als disturbis de Catalunya durant la Guerra de Secessió. L’abat
de Montserrat Antoni Maria Marcet (1878-1946) va obtenir aquest pintura a tall
d’obsequi o d’intercanvis de favor de l’abadessa d’aquell monestir el 1918;
aquesta li notificava que aquesta cessió havia estat feta “no sin hacer algún
sacrificio, pues es recuerdo de la fundación que nos ha quedado de aquellos
tiempos”. Com no podia ser menys, en arribar aquest quadre a Montserrat,
immediatament va ser atribuït al nostre monjo pintor Juan Andrés Ricci, que el
1641 es trobava a Madrid amb els monjos castellans exiliats de Montserrat, però
ja el 1930 Elías Tormo Monzó va descartar totalment aquesta atribució, que
malgrat tot va seguir vigent en els llibres i impresos del Monestir de
Montserrat i del seu entorn fins que el 1983 Angulo Iñíguez i Pérez Sanchez van
insistir en la incoherència d’aquesta atribució.
Mare de Déu de Montserrat, atribuïda Juan Andrés Ricci, oli sobre tela, 243 x 167 cm. Barnard Castle, Bowes Museum (Durham, U.K.)
|
Tanmateix l’observació atenta del quadre ens fa adonar que no
ens trobem davant d’un transsumpte d’un gravat ni la còpia d’un altre quadre de
la sèrie, puix que cap d’ells, ni tan sols el del Bowes Museum, ens ofereix uns
detalls de l’original plasmats amb tanta fidelitat. O l’artista en persona
coneixia el que estava pintant amb una exactitud extraordinària perquè n’havia
pres unes notes molt precises o bé seguia molt de prop les indicacions d’algú que
coneixia perfectament Montserrat. Ho
podem comprovar en diversos exemples. Totes les representacions de la fesomia
de la Mare de Déu ens la presenten morena però amb els trets facials arrodonits
i molt naturals; en el nostre quadre en canvi la cara de la Verge és
allargassada, el nas llarg, recte i agut i amb el somriure incipient que són característiques
de la imatge original del segle XII, a la qual cap persona externa no tenia
accés. La corona de la Mare de Déu, que porta com a capcim un vaixell,
reprodueix exactament la que els antics inventaris del monestir descriuen i
denominen “corona rica”, acabada el 1637. Els edificis monàstics son un retrat
fidel dels que existien a mitjan segle XVII, amb molts detalls que van passar
desapercebuts als altres, com el canvi d’eix que va comportar la construcció de
la nova església o les noves cobertes amb la desaparició del cimbori, les
correctes proporcions del campanar que s’havia quedat baix i rabassut en
emergir les noves construccions. El mateix podríem dir referent a l’orografia,
que en el quadre de Montserrat assoleix un relleu i dramatisme notables, amb
detalls específics que identifiquen els diversos turons o els accidents de la
muntanya, com “el sostre” damunt dels mateixos edificis monàstics, i amb la
representació de les diverses ermites escampades per la muntanya l’arquitectura
de les quals, tot i ser eminentment popular, és fidelment reproduïda.
Mare de Déu de Montserrat, atribuïda a J.-A. Ricci, al Monestir de San Millán de la Cogolla (La Rioja) |
Però encara criden més l’atenció les figures que acompanyen
la Mare de Déu. Les dues de l’esquerra, en actitud orant, representen
l’estament monàstic benedictí de Montserrat. La primera és un abat com ho
indica el bàcul; però el pintor en col·locar-li sobre el cap el nimbe de
santedat l’ha convertit en una imatge de Sant Benet. Tot ens fa pensar que el
rostre d’aquest Sant Benet i el del seu acompanyant són els retrats de l’abat
de Montserrat Juan Manuel Espinosa (1597-1679) i el del seu germà Luis Manuel
de Espinosa, també monjo de Montserrat i fills d’una família noble i molt rica
de Sevilla, que es trobaven a Madrid en els moments de la guerra esmentada i
ambdós molt estimats per les monges madrilenyes de Sant Plàcid. A l’altre
costat veiem les figures igualment orants de dos monjos ermitans de Montserrat
amb els seus hàbits típics d’estamenya color castany.
Sorprèn també la fidelitat amb què són representats els
escolans. Els qui coneixen la música montserratina del barroc admiren
l’exactitud amb què estan pintats els instruments i la seva disposició en
l’ordre exacte. El grup queda dividit en dos cors: un instrumental composat per
un corn, dues xeremies i un sacabutx, i l’altre coral de quatre veus reforçades
per un baixó. La cara del darrer escolà de la dreta i gran part de l’ermità
imberbe van ser repintades amb motiu d’una restauració poc encertada.
Efectivament, l’estil de la pintura té poc a veure amb Juan
Andrés Ricci, però podem veure-hi la mà d’un pintor anònim madrileny que
dominava bé el seu ofici. Però l’excel·lència d’aquest quadre es fonamenta en
què és el millor document visual del fenomen religiós i cultural de l’edat d’or
del Montserrat barroc.
3 comentaris:
I’m not that much of a online reader to be honest but your
blogs really nice, keep it up! I'll go ahead and bookmark your site to come back down the road. Cheers
Check out my web page ... click here
of course like your web site but you need to take a look at the spelling on quite a few of your
posts. A number of them are rife with spelling issues and I
in finding it very troublesome to tell the truth on the other hand I will certainly
come again again.
My blog ... click here
здесь на этом веб-портале подобран огромный ассортимент [url=http://www.filmkpktut.ru/]бесплатные клипы скачать[/url].
Publica un comentari a l'entrada