Writings and lectures - 15

Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat

1. El portal romànic de l’església de Montserrat

Lògicament la primera estació del nostre itinerari ha de començar per l’element més antic de Montserrat que ha arribat fins a nosaltres. Al poc temps d’arribar es monjos de Ripoll per emparar-se de l’església preexistent de Montserrat, en temps de l’Abat Oliba, cap al 1035 edificaren una església romànica de bell nou senzilla i simple,  sense especial decoració. Montserrat era només una dependència de la gran abadia de Ripoll situada als extrems dels comtats civilitzats. El Penedès era terra de ningú i més avall eren terres sarraïnes. Un segle més tard, quan el territori estava més consolidat i el monestir tenia més recursos propis decidiren construir un portal proporcionat a la importància de la entitat i d’acord amb els temps. És el portal romànic que ara veiem, traslladat de lloc diverses vegades, però que ha tingut la fortuna d’haver perdurat malgrat els trasbalsos i les devastacions.

El portal romànic de Montserrat no és cap meravella del romànic, però té la seva importància. Les grans portalades romàniques i la gran escultura les trobem als llocs de gran envergadura eclesiàstica i social, com van ser el monestir de Sant Cugat, la catedral de Vic, el monestir de Ripoll, la catedral de Girona. El portal de Montserrat es manté en un nivell mitjà, com el del monestir de Sant Pau del Camp, o com les esglésies més properes de Santa Maria de Manresa, la de Santpedor, Santa Maria de Covet. Però la que té més semblances amb ella és l’església de Santa Eugènia de Berga, de la jurisdicció del monestir de Ripoll al qual pertanyia també Montserrat.

La façana d’aquesta església romànica  comportava  decoració incrustada a la paret  de la qual han quedat  dos relleu, actualment molt desgastats: un grifó i un genet a cavall. La portada consta de cinc arquivoltes en degradació excavades en el gruix del mur. La primera i la tercera arrenquen d’uns capitells sobre columnes,  i la segona i la quarta d’un muntants aixamfranats sobre pilars.

La decoració del fris, dels muntants i  d’alguns capitells consisteix en motius vegetals i d’animals fantasiosos, en canvi  el capitell del costat dret, tocant a l’obertura de la porta, presenta dues escenes en què apareix Eva com a protagonista; primer en l’escena de menjar del fruit prohibit i en la segona, cobrint-se el sexe amb la mà, rebent el càstig del creador. Evidentment aquest capitell historiat evoca el paral·lelisme contrastant entre Eva i Maria, segons el vers del cant de Venanci Fortunat del segle VII Quod Eva tristis abstulit, tu reddis almo germine (Allò que Eva ens va treure, tu ens ho tornes amb el fruit del teu ventre).

 












Les arquivoltes es troben molt degradades per l’erosió secular, però podem apreciar que la primera és un bordó torçat, helicoïdal, i que la tercera es trobava tota decorada amb la història de la Mare de Déu en un relleu molt baix de la qual només resten les del Naixement, Visitació i Anunciació, a l'arrencada del capitell. 

El portal romànic de l’església de Montserrat era, doncs, una mena d’arc triomfal dedicat a Maria, com n’hi havia molts a tot Catalunya i arreu. El sentit teològic d’aquests portals ens és explicitat molt bé a la inscripció de Santa Maria de Cornellà de Conflent: "Haeredes vitae, Dominam laudare venite +  per quam vita datur mundus per eam reparatur: Hereus de la vida, veniu a lloar la Senyora + per ella se’ns dona la vida i per ella el món obté la reparació".