Writings and lectures - 25

Entrenament d'armes d’un hospitaler amb el seu escuder

Fragment de pintura mural procedent de Sant Fructuós de Bierge, c. 1280-1300

Fresc transportat sobre un suport mòbil, 109 x 100 cm

N.R. 201.232

Donació Xavier Busquets, 1990

Les pintures de la petita església altoaragonesa de Sant Fructuós de Bierge són un exemple molt bell del primer gòtic linial del vessant sud del Pirineu. Relaten la vida de sant Fructuós, l’arquebisbe màrtir de Tarragona, i a més escenes de la vida de Sant Nicolau de Bari i encara del martiri a Roma de Sant Joan Evangelista ante Portan Latinam. Els ulls atents hi detecten la mà de dos mestres diferents i consecutius. Les actituds hieràtiques i inexpressives del primer contrasten amb l’estil narratiu, mogut, gesticulant, vivaç i graciós del segon. Els contorns reforçats amb una línia gruixuda fosca i el colors vius, vermells, blaus, blancs, presten a aquestes pintures un cert aspecte de vitrall emplomat.

La petita església de Sant Fruitós de Bierge, després de ser cremada en els fets revolucionaris del començament de la Guerra Civil Espanyola de 1936, com que no era temple parroquial va quedar totalment abandonada i marginada de les restauracions oficials de la postguerra. Davant de la impossibilitat del Bisbat d’Osca de fer-se càrrec d’una restauració tan complexa i davant la inhibició de les autoritats civils, el 1949 el director de l’incipient Museu Diocesà d’Osca va organitzar una operació de rescat i salvament d’aquestes pintures que es trobaven en perill imminent d’una pèrdua segura i definitiva. Van optar per desafectar la petita església puix que ningú no podia assegurar-ne la conservació en una zona rural i poc habitada. Les pintures van ser despreses del mur, fixades sobre tela i després adherides a un suport de fusta. La part principal i més extensa del conjunt va ser traslladada al Museu Episcopal i Capitular d’Osca, aleshores en època de constitució i inaugurat l’any següent, mentre que les pintures dels laterals van ser venudes a diversos museus: El Museu Nacional d’Art de Catalunya, The Cloisters de Nova York, Art Gallery of Ontario de Toronto i encara a particulars, amb la finalitat de sufragar les despeses i de beneficiar el museu naixent. D’aquesta manera, tot i que discutible i discutida per alguns, van poder salvar-se les pintures de Bierge, a les quals pertany el petit fragment del Museu de Montserrat, que estem comentant.

L’estil vincula indiscutiblement la nostra pintura amb el Segon Mestre de Bierge; només cal comparar-la amb l’escena de l’Assassinat de Domicià de la sèrie de sant Joan Evangelista, que en el seu moment va ser adquirida per un col·leccionista nord-americà i que el 1990 va ser subhastada a Madrid. El donant i benefactor del Museu de Montserrat, l’arquitecte Xavier Busquets, va comprar el fragment que ressenyem a Josep Gudiol Ricart, estudiós acreditat de l’art gòtic, que va gestionar l’operació de salvament d’aquestes pintures juntament amb el seu germà Ramon, que les va restaurar magníficament malgrat la dificultat que presentaven i la complexitat del procediment.

L’entrenament d’armes entre un fra hospitaler i el seu escuder és un tema que no té paral·lel a la pintura aragonesa ni catalana. Aquesta estranya representació en aquest lloc podria tenir explicació en el veïnatge de Bierge amb l’encomanda de Montsó que acabava de passar de l’Orde del Temple a la dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, l’hàbit dels quals només es distingia perquè la creu dels hospitalers era blanca mentre que la dels templers era vermella. El tema de l’entrenament d’armes del cavaller, ja en els sermons de Sant Bernat, era un exemple moral per a instar a l’enfortiment de les virtuts contra la mol·lície i la deixadesa de tants cristians.

  

Bibliografía

Josep Gudiol Cunill, La pintura mig-eval catalana, vol. II, Els trecentistes. Segona part. Barcelona, 1927, p. 507-508, 521-523.

Chandler Rathfon Post, A History of Spanish Painting, Harvard University Press, vol. II, 1930, p. 61-63

Juan Antonio Gaya Nuño, La pintura española fuera de España (Historia y catálogo),

Madrid, Espasa-Calpe, 1958, p 88.

Josep Gudiol Ricart, Pintura medieval en Aragón, Zaragoza, Inst. Fernando el Católico, 1971, p. 19, 27-27.

Edmund Peel & Asociados, Pintura Antigua y del siglo XIX, Subasta, Madrid, 30-X-1990, **2.

Signos. Arte y Cultura en el Alto Aragón Medieval, Catálogo de exposición, Jaca-Huesca, junio-septiembre, 1993,(Mª Carmen Lacarra), p. 352.

           

Montserrat. Opere maggiori dell’Abbazia, catáleg d’exposició, Forte di Bard Editore, 2014, p. 36-37, fig. color (Josep de C. Laplana)

Writings and lectures - 15

Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat

1. El portal romànic de l’església de Montserrat

Lògicament la primera estació del nostre itinerari ha de començar per l’element més antic de Montserrat que ha arribat fins a nosaltres. Al poc temps d’arribar es monjos de Ripoll per emparar-se de l’església preexistent de Montserrat, en temps de l’Abat Oliba, cap al 1035 edificaren una església romànica de bell nou senzilla i simple,  sense especial decoració. Montserrat era només una dependència de la gran abadia de Ripoll situada als extrems dels comtats civilitzats. El Penedès era terra de ningú i més avall eren terres sarraïnes. Un segle més tard, quan el territori estava més consolidat i el monestir tenia més recursos propis decidiren construir un portal proporcionat a la importància de la entitat i d’acord amb els temps. És el portal romànic que ara veiem, traslladat de lloc diverses vegades, però que ha tingut la fortuna d’haver perdurat malgrat els trasbalsos i les devastacions.

El portal romànic de Montserrat no és cap meravella del romànic, però té la seva importància. Les grans portalades romàniques i la gran escultura les trobem als llocs de gran envergadura eclesiàstica i social, com van ser el monestir de Sant Cugat, la catedral de Vic, el monestir de Ripoll, la catedral de Girona. El portal de Montserrat es manté en un nivell mitjà, com el del monestir de Sant Pau del Camp, o com les esglésies més properes de Santa Maria de Manresa, la de Santpedor, Santa Maria de Covet. Però la que té més semblances amb ella és l’església de Santa Eugènia de Berga, de la jurisdicció del monestir de Ripoll al qual pertanyia també Montserrat.

La façana d’aquesta església romànica  comportava  decoració incrustada a la paret  de la qual han quedat  dos relleu, actualment molt desgastats: un grifó i un genet a cavall. La portada consta de cinc arquivoltes en degradació excavades en el gruix del mur. La primera i la tercera arrenquen d’uns capitells sobre columnes,  i la segona i la quarta d’un muntants aixamfranats sobre pilars.

La decoració del fris, dels muntants i  d’alguns capitells consisteix en motius vegetals i d’animals fantasiosos, en canvi  el capitell del costat dret, tocant a l’obertura de la porta, presenta dues escenes en què apareix Eva com a protagonista; primer en l’escena de menjar del fruit prohibit i en la segona, cobrint-se el sexe amb la mà, rebent el càstig del creador. Evidentment aquest capitell historiat evoca el paral·lelisme contrastant entre Eva i Maria, segons el vers del cant de Venanci Fortunat del segle VII Quod Eva tristis abstulit, tu reddis almo germine (Allò que Eva ens va treure, tu ens ho tornes amb el fruit del teu ventre).

 












Les arquivoltes es troben molt degradades per l’erosió secular, però podem apreciar que la primera és un bordó torçat, helicoïdal, i que la tercera es trobava tota decorada amb la història de la Mare de Déu en un relleu molt baix de la qual només resten les del Naixement, Visitació i Anunciació, a l'arrencada del capitell. 

El portal romànic de l’església de Montserrat era, doncs, una mena d’arc triomfal dedicat a Maria, com n’hi havia molts a tot Catalunya i arreu. El sentit teològic d’aquests portals ens és explicitat molt bé a la inscripció de Santa Maria de Cornellà de Conflent: "Haeredes vitae, Dominam laudare venite +  per quam vita datur mundus per eam reparatur: Hereus de la vida, veniu a lloar la Senyora + per ella se’ns dona la vida i per ella el món obté la reparació".