dimarts, 10 de setembre de 2013

El MDM amb lupa - 2

El moll dels pescadors, de Ramon Martí Alsina


Oficialment, l’autor d’un quadre és sempre el pintor que el signa, però no sempre és així. Quan el mestre del taller és molt requerit i no dóna a l’abast amb la feina, cerca col·laboradors, que no signen mai però que poden tenir intervencions molt importants en l’obra. Ramon Martí Alsina va arribar a tenir set tallers, que produïen els arquetipus que ell creava. El quadre que us presentem ens serà una ocasió molt bona per estudiar les diverses mans que hi intervenen, a més de la del mestre que ha pintat personalment les zones més difícils i característiques.

El moll dels pescadors és el de La Barceloneta, cap al 1885. En aquesta barriada, Martí Alsina tenia un taller especialitzat a fer marines. Però ací el que interessa a l’autor no és el mar pròpiament dit, sinó un retall o crònica de la realitat dels mariners que desembarquen la pesca i les tasques que hi tenen relació. El nostre quadre és de mides grans (97 x 200 cm.) i el considerem l’arquetipus, tot i que, com veurem, hi intervenen també altres mans. Coneixem un altre exemplar, gairebé tan gran com el nostre, però no hi hem detectat una intervenció tan palesa del mestre com en el nostre quadre. A més hem vist altres còpies més petites fetes gairebé íntegrament pels ajudants del taller; totes, però, porten la signatura del mestre. Evidentment, en catalogar l’obra de Martí Alsina cal fer les degudes distincions i posar com a autògrafes la millor o les millors, mentre que les altres queden com a producció del taller, i no falsificacions com alguns pretenen.


En els quadres grans i de compromís, el mestre pintava amb la seva mà allò que li era més característic i augmentava, així, el preu de la seva producció. La nota característica de Martí Alsina en la nostra “Barceloneta” consisteix principalment en aquests celatges esplèndids, amb uns núvols flonjos, com de cotó fluix, però inflats i amb una personalitat molt destacada. Aquesta és la millor signatura de l’autor. Habitualment, aquest fons ocupa la meitat superior de la superfície del quadre (de vegades, encara més) i és l’element que determina la il·luminació del conjunt. En aquest cas la mà del mestre és evident, i segurament és també d’ell mateix la muntanya de Montjuïc i el seu castell que veiem al fons, i encara algunes caravel·les o fragates atracades al port de Barcelona.



Martí Alsina, que havia estat durant molts anys professor de Belles Arts a l’Escola de Llotja de Barcelona, tenia unes dots pedagògiques extraordinàries i sabia ensinistrar els seus ajudants. El seu millor col·laborador –i tot Barcelona ho sabia– era el pintor Francesc Torrescassana, que feia hores per a Martí Alsina i a més tenia el seu taller particular. Moltes de les figures dels quadres de Martí Alsina en realitat són de Torrescassana, però el col·laborador era tan traçut que aconseguia pintar igual que el mestre. Impossible, doncs, dir quina figura és d’un o l’altre! Martí Alsina, que era autor de la composició general, creava els conjunts i podia fer els croquis de moltes figures que els seus col·laboradors, cadascú amb la seva gràcia, convertien en pintura. El grup de la següent imatge, que correspon a l’angle inferior esquerre de la peça, és molt animat i segurament Martí Alsina hi va tenir una intervenció molt destacada. Fixeu-vos que és el moment en què un carrabiner inspector pren nota de les mercaderies, i al darrera veiem els pescadors carregant el material. Aquest fragment, tot ple de vida, podria constituir ell tot sol un quadre sencer de costums. 






La mateixa animació del personal a l’entorn del carrabiner, la tornem a trobar en aquesta altra escena de descarregar el peix de les barques ja varades a la platja. Fixeu-vos que les veles i les barques estan fetes per la mà maldestra d’un aprenent a qui li han encarregat d’omplir de color una superfície i, tot i que ha volgut donar-li volum, li ha sortit tot bastant encartonat. En canvi, les figures, segurament de Torrescassana, són molt expressives. És bonica la de la mare que atén el grumet que ha arribat al port després de l’aventura, i també podem observar agradosament l’escena dels tres personatges que fan la tria del peix damunt del cove. Crida també l’atenció l’escena dels pescadors que arrosseguen la barca mentre una dona molt salerosa passa pel seu davant tot dirigint-se cap al grup que fa la descàrrega. I què fan uns bous enmig d’aquest tràfec? Doncs són els que han arrossegat la barca fins a varar-la a la platja. I no resistim la temptació de mostrar-vos un gall ufanós molt ben caracteritzat, amb la cresta i la cua ben dretes. Té tot el caràcter d’un rei de galliner que explora un món que no és el seu.




Completem el comentari referent als diversos oficis que envolten el món de la pesca i dels pescadors mostrant-vos el treballador que fa els coves sota un tendal. La figura és bona; en canvi, el tendal i les barques són de col·laboradors no massa bons. Però sí que és de Martí Alsina en persona l’empastifada dels primers termes del quadre. Ho sabem perquè els seus col·laboradors ho deien i se’n reien, que al capvespre el pintor passava pels diversos tallers i rascava la pintura de les paletes dels seus ajudants i aplicava la pasta als primers termes per tal de donar textura forta i caràcter als quadres. I encara més, segons com quedava l’obra, amb color blanc degudament entonat, donava uns tocs de pinzell a les figures o allà on calia per tal d’accentuar brillantors. Els ajudants anomenaven aquesta operació “les alegries del mestre”. Fixeu-vos en la signatura del quadre. No són dues mans diferents les que han signat el quadre sinó que és el mateix mestre que primerament va signar com a “R. Martí”, com havia fet sempre, i al moment de vendre el quadre va afegir “y Alsina”, tenint en compte que el seu fill, Ricard Martí, també pintava, però amb preus més baixos que el pare. I aquí s’acaba la història.