dilluns, 30 de juny de 2014

Entrenament d’un hospitaler amb el seu escuder




Entrenament d’un hospitaler amb el seu escuder
Fragment de pintura mural procedent de Sant Fructuós de Bierge, c. 1280-1300.
Fresc transportat sobre un suport mòbil, 109 x 100 cm.
N.R. 201.232, donació Xavier Busquets, 1990.

Les pintures de la petita església altaragonesa de Sant Fructuós de Bierge són un exemple molt bell del primer gòtic lineal del vessant sud del Pirineu. Relaten la vida del titular del temple, l’arquebisbe màrtir de Tarragona Sant Fructuós, i a més inclouen escenes de la vida de Sant Nicolau de Bari i encara del martiri de Sant Joan Evangelista ante Portam Latinam, a Roma. Els ulls atents hi detecten la mà de dos mestres diferents i consecutius. Les actituds hieràtiques i inexpressives del primer contrasten amb l’estil narratiu, mogut, gesticulant, vivaç i graciós del segon. Els contorns reforçats amb una línia gruixuda de color fosc i la vivacitat cromàtica de vermells, blaus i blancs presten a aquestes pintures un cert aspecte de vitrall emplomat.

La petita església de Sant Fructuós de Bierge, després de ser cremada en els fets revolucionaris de 1936, com que no era un temple parroquial, va quedar totalment abandonada i marginada de les restauracions oficials de les “regions devastades” de la postguerra. Davant de la impossibilitat del bisbat d’Osca de fer-se càrrec d’una restauració tan complexa i davant la inhibició de les autoritats civils, el 1949 el director de l’incipient Museu Diocesà d’Osca va organitzar una operació de rescat i salvament d’aquestes pintures que es trobaven en perill imminent d’una pèrdua segura i definitiva amb una solució que avui dia seria molt discutida, però que en aquelles circumstàncies era l’única viable. Van optar per clausurar la petita església, puix que ningú no podia assegurar-ne la conservació en una zona rural i poc habitada. Les pintures van ser despreses del mur, fixades sobre tela i després adherides a un suport de fusta. La part principal i més extensa del conjunt van ser traslladades al Museu Episcopal i Capitular d’Osca, aleshores en època de constitució i inaugurat l’any següent, mentre que les pintures dels laterals van ser venudes a diversos museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, The Cloisters de Nova York, Art Gallery of Ontario de Toronto i encara a particulars, amb la finalitat de sufragar les despeses i de beneficiar el museu naixent. D’aquesta manera, tot i que discutible i discutida per alguns, van poder salvar-se les pintures de Bierge, a les quals pertany el petit fragment del Museu de Montserrat que estem comentant.


L’estil vincula indiscutiblement la nostra pintura al Segon Mestre de Bierge; només cal comparar-la amb l’escena de l’Assassinat de Domicià de la sèrie de Sant Joan Evangelista, que en el seu moment va ser adquirida per un col·leccionista nord-americà i que el 1990 va aparèixer en subhasta a Madrid. El donant i benefactor del Museu de Montserrat, l’arquitecte Xavier Busquets, va comprar el fragment que ressenyem a Josep Gudiol Ricart, estudiós acreditat de l’art gòtic, que va gestionar l’operació de salvament d’aquestes pintures juntament amb el seu germà Ramon, que les va restaurar magníficament malgrat la dificultat que presentaven i la complexitat del procediment.

El tema de l’entrenament d’armes entre un cavaller hospitaler i el seu escuder és un tema que no té paral·lel a la pintura aragonesa ni catalana. Aquesta estranya representació en aquest lloc podria tenir explicació en el veïnatge de Bierge amb la Comanda de Montsó, que acabava de passar del tot just suprimit Orde del Temple a la dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, l’hàbit dels quals només es distingia perquè la creu dels hospitalers de Sant Joan era blanca mentre que la dels templers era vermella. El tema de l’entrenament d’armes del cavaller, ja en els sermons de Sant Bernat, era un exemple moral per a instar a l’enfortiment de les virtuts contra els vicis i la mol·lície. Aquests podrien ser els motius d’incloure aquesta escena entre les pintures de Bierge.
    
Bibliografia



- Josep Gudiol Cunill, La pintura mig-eval catalana, vol. II, Els trecentistes. Segona part. Barcelona, S. Babra, 1927, p. 507-508, 521-523.

- Chandler Rathfon Post, A History of Spanish Painting, Harvard University Press, vol. II,  1930, p. 61-63.

- Juan Antonio Gaya Nuño, La pintura española fuera de España (Historia y catálogo), Madrid, Espasa-Calpe, 1958, p. 88.

- Josep Gudiol Ricart, Pintura medieval en Aragón, Zaragoza, Inst. Fernando el Católico, 1971, p. 19, 27-28.

- Edmund Peel & Asociados, Pintura Antigua y del siglo XIX, Subasta, Madrid, 30-X-1990, **2.

- Signos. Arte y Cultura en el Alto Aragón Medieval, Catálogo de exposición, Jaca-Huesca, junio-septiembre, 1993, p. 352 (Ma. Carmen Lacarra).

- Joan Fuguet i Sans, “Consideracions sobre l’ús de la creu en l’Orde del Temple”, El temps sota control. Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell. Diputació de Tarragona, 1997, p. 295-308.

- Montserrat. Opere maggiori dell’Abbazia, catàleg d’exposició, Forte di Bard Editore, 2014, p. 36-37. fig. (Josep de C. Laplana).