dimarts, 3 de febrer de 2015

Writings and lectures - 14

Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat

Introducció




Hola! Em van encarregar una conferència per al curs d’especialització per a guies turístics que organitza l’Abadia de Montserrat i la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Els organitzadors van titular-me la conferència d’una manera molt atractiva: “Un Museu a l’aire lliure”. En realitat pretenem d’ensinistrar el guies de Montserrat a observar i d’ensenyar-los a explicar els aspectes artístics, sobretot escultòrics, que estan vinculats a l’arquitectura i a l’urbanisme de Montserrat. M’ha semblat que molts de vosaltres, amics i seguidors del MDM, hi podríeu estar interessats i he decidit de fragmentar i  d’ampliar la conferència en una sèrie de capítols  que us aniré penjant en aquest bloc “La rebotiga del MDM” de manera més o menys periòdica.



La primera constatació que se m’acut és observar que un lloc d’extensió tan reduïda com és Montserrat, penjat a la falda d’un muntanya escarpada i en un cul de sac, tingui un patrimoni artístic urbà molt més nombrós i dens que la majoria de les poblacions, i això s’explica per la singularitat de Montserrat amb el seu caràcter religiós i cívic tan peculiar. En qualsevol ciutat, i també a Montserrat, l’escultura urbana i tota la dotació artística pública tenen principalment una funció educativa i transmissora d’idees amb la finalitat de crear i d’afavorir una identitat pública comuna, una mena de consciència col·lectiva ciutadana. Un Museu mira per damunt de tot la alta qualitat artística de cadascuna de les obres que exposa. Una ciutat, i en el nostre cas també Montserrat, utilitza l’escultura i la decoració urbana per a proposar aquelles idees i valors que vol inculcar als ciutadans -en el nostre cas als pelegrins i visitants-, intenta de  proposar al públic els personatges que vol que siguin coneguts i admirats. És a dir, en l’edilícia urbana el contingut predomina sobre la forma, tot i que la forma artística continua essent important. Si les autoritats volen que les seves propostes siguin mirades atentament i acollides positivament pels ciutadans, s’afanyaran perquè la forma artística sigui de bona qualitat i admirable.



Com podreu veure al llarg del que us aniré dient, les idees bàsiques que tota l’escultura edilícia o urbana que Montserrat vol transmetre  les podríem enquadrar en aquestes tres caselles: Cristianisme, Benedictinisme i Catalunya. Cristianisme pel caràcter de santuari cristià, dedicat a la Mare de Déu, universalment conegut que té Montserrat des dels seus mateixos orígens i que li és substancial. La dimensió benedictina és també substancial d’aquest lloc, perquè fou fundat i ha estat sempre servit per monjos benedictins que li han infós un tarannà especial: amor a la litúrgia, conreu de les arts i de la cultura, acolliment als hostes i pelegrins d’acord amb la Regla Benedictina. El tercer aspecte, el de la catalanitat, és també important, puix que la presència permanent i activa de Montserrat, amb els valors que hem esmentat, al cor de Catalunya ha creat una simbiosi indestructible i Montserrat ha estat i vol continuar essent un defensor i promotor de la llengua, la cultura i la identitat del poble de Catalunya. Ho anirem veient al llarg de la llarga sèrie de capítols que aniré penjant al bloc del Museu de Montserrat. 

    

1 comentari:

ANTONI ha dit...

Crec que molt adient aquestes notes sobre Montserrat i el seu conjunt