dijous, 15 de gener de 2015

Un retrat papal del Baciccia (Giov. Battista Gaulli)




GIOVANNI BATTISTA GAULLI, anomenat IL BACICCIA
(Gènova, 1639 – Roma, 1709)
Retrat del Papa Climent X
c. 1675
Oli sobre tela, 76 x 61 cm
N.R. 202.257, Donació Leopoldo Gil Nebot.


Giovanni Battista Gaulli conservà tota la seva vida les seves arrels genoveses, tot i que hagué d’emigrar de la seva pàtria als 19 anys per la mort de tota la seva família a causa de la pesta. A Roma fou afavorit per la nombrosa i potent colònia de genovesos, que continuaren anomenant-lo pel renom familiar Baciccia (de Battista), com era denominat familiarment i entre els amics a la seva ciutat natal. Als 23 anys era ja membre de l’Accademia di S. Luca a Roma, una categoria que molts pintors notables maldaven tota la vida per aconseguir. Amic i patrocinat pel gran Bernini no trigà gaire a tenir un nom preeminent, talment que fou tingut, i encara continua tenint en la història mundial de l’art, com el pintor més representatiu del gran Barroc romà, principalment pels seus frescos a les voltes i cúpules de les esglésies romanes, que plasmaven davant dels ulls del nombrosos pelegrins i visitants el triomf i la glòria esclatant del catolicisme. Sens dubte que l’obra més cèlebre, per la qual el nom de Galli és esmentat en tots el manuals, és e sostre de l’església del Gesù de Roma (1678-1679). Cal tenir present que el comitent d’aquesta obra  era el Prepòsit General dels jesuïtes, que era genovès.

En la seva primera joventut genovesa, Gaulli havia vist i apreciat l’elegància i el refinament principesc que Van Dyck donava als seus retrats. En fer-se famós a Roma, els cardenals i l’aristocràcia es disputaven per fer-se retratar pel Gaulli. Set papes, des d’Alexandre VII fins a Climent XI, van posar per al pintor genovès. La major part d’aquests retrats aristocràtics van romandre en la privacitat dels retratats i s’han perdut. En canvi els retrats papals no solament no s’han perdut sinó que en molts casos es van multiplicar a base de còpies oficials.

El concepte d’original i de còpia i la diferent valoració que en fem actualment és un fenomen del criticisme del segle XX. El mestre feia el retrat original in vivo però després al taller el retocava convenientment i amb calma, talment que esdevenia el prototipus a partir del qual en feia d’altres. Tractant-se d’un retrat papal que obtenia el vist-i-plau per esdevenir un retrat oficial, ja de bon antuvi el mestre en feia dos, un que lliurava al Sacre Palau i un altre que es quedava al taller per a fer les diverses rèpliques amb què satisfer la demanda d’ambaixadors o de persones i institucions que havien rebut favors del Papa i volien mostrar d’aquesta manera el seu agraïment o simplement nebots i altres familiars del Pontífex. El retrat de Climent X que es troba al nostre Museu de Montserrat pertany a aquest gènere de còpia autèntica i oficial. Hem detectat tres exemples molt semblants a diferents llocs, entre els quals excel·leix el del Palazzo Altieri d’Oriolo Romano.

En el nostre cas el pintor ha prescindit de tota l’aparatositat pontifical per presentar-nos el papa Altieri revestit simplement amb la manteleta de seda  vermella folrada d’ermini i amb el cap cobert amb la camaura. Gaulli ha centrat tota l’atenció en la fesomia del personatge, amb els seus llavis fins i la seva mirada penetrant. Ens el presenta com a home de govern, perspicaç i voluntariós, tot i que sabem que va ser un papa de compromís, elegit quan ja tenia vuitanta anys i que es trobava molt cansat, després d’una vida molt intensa com a governador dels territoris pontificis i encarregat de les finances de la Santa Seu.

Aquest quadre va ser donat al Museu de Montserrat per l’arquitecte Dr. Leopoldo Gil Nebot, el 2012, que el tenia com a successor directe del seu besavi Pere Gil Babot (1783 – 1853), comerciant, banquer, polític liberal, mecenes i col·leccionista de pintura. Gran part de la seva col·lecció la va formar durant l’etapa que va viure a Madrid, però fou un gran viatger i no és descartable que alguns dels seus quadres tinguessin una procedència estrangera, com podrien ser París o Londres. En els inventaris familiars aquest quadre constava com a Retrat d’un cardenal  i era atribuït a Philippe de Champagne (1602 – 1674). El donant, el Dr. Leopoldo Gil Nebot, ens va fer arribar el quadre ja amb la identificació correcta de l’ autor i del tema.

Aquest quadre estarà exposat per primera vegada al Museu de Montserrat a la “Finestra oberta del dipòsit de reserva” durant tot un mes, del 15 de gener al 15 de febrer.