dimecres, 18 de març de 2015

Writings and lectures -20

Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat
6. L’Hostal Abat Cisneros 


L’arribada a Montserrat, el 1493, d’un destacament de monjos procedents de Valladolid per introduir-hi la reforma que els monjos montserratins anteriors no havien estat capaços de fer, va significar un canvi molt gran que també es va traslluir en els edificis i en l’urbanisme del Santuari. La comunitat de monjos va esdevenir nombrosa i el santuari va experimentar un considerable augment d’afluència de pelegrins. Aquesta inversió de sentit, de la decadència tardomedieval al refloriment renaixentista, va ser obra de l’abat Garsias de Cisneros i dels seus immediats successors. Al poc temps el monestir medieval va quedar convertit en un embull d’edificis i va caldre renovar o edificar de bell nou a l’exterior del monestir uns edificis més grans per a allotjar els nombrosos pelegrins. 



El primer document gràfic fiable que tenim dels edificis i de la urbanística de Montserrat és el dibuix, segurament realitzat amb l’ajut d’una cambra fosca des del camí de Sant Miquel, d’Antoni van den Wyngaerde (1512-1571), un dibuixant flamenc que recorria i dibuixava a precs de Felip II les ciutats i llocs importants de les corones de Castella i Aragó. El dibuix de Montserrat, que es troba a la Biblioteca Nacional d’Àustria, porta la data de 1563, i mostra un edifici molt gran i altres menors arrambats a la muntanya a mà esquerra en el tram final del camí d’accés a Montserrat. Un plànol, que més aviat és un dibuix esquemàtic, dels diversos edificis que componien Montserrat molt al començament del segle XVIII esmenta aquests edificis amb els noms de Nosocomium, és a dir hospital, i diu que té al davant una placeta, i Taberna, o botiga de carn i d’altres queviures. Les construccions que veiem avui dia i que conformen l’actual Hostal Cisneros es corresponen a aquests edificis. 


Els murs exteriors de l’actual Hostal, que en el seu dia foren de la Taberna, eren sòlids però d’obra de poca qualitat, per això van ser arrebossats i pintats de color pompeià, però tingueren l’encert de deixar a la vista una pedra amb la data de 1563. Aquesta data pertany al segon abadiat de Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585), un personatge eminent, descendent directe dels dèspotes d’Epir (a Albània) i agregat a la cort de l’emperador Carles, amb el qual va visitar Montserrat el 1542, amb la particularitat que va demanar de ser monjo i s’hi quedà. Fou elegit abat triennal dues vegades com a originari del Regne d’Aragó. Només un any després d’haver construït aquest edifici va ser nomenat bisbe de Vic. 



A mitjan segle XX, amb l’embat del boom turístic que hi havia a tot arreu i la moda de construir paradors de turisme en llocs històrics, l’abat Aureli M. Escarré va voler ennoblir la manera d’acollir els visitants de Montserrat amb un hotel que no fos de gran luxe, però que tingués una dignitat escaient al lloc i li donà el nom d’Hostal Abat Cisneros, en el lloc on havia estat la primitiva Taberna o botiga de queviures. L’edifici antic no tingué mai monumentalitat i en el transcurs dels segles havia estat adaptat als diferents usos.



Els arquitectes respectaren només les parets mestres i una gran sala coberta amb una volta de pedra rebaixada que arrenca de la roca mateixa i descansa en el mur de la façana. Situada com està a peu pla de carrer, segurament era el lloc on es deixaven les cavalleries de càrrega i descàrrega. Aquest lloc, amb la volta de pedra vista, esdevingué la gran sala menjador. L’Hostal va ser inaugurat el desembre de 1959.



Antigament, el personal que atenia els pelegrins en aquests edificis externs a la clausura eren els fratres conversi o monjos llecs. Una estampa d’Alexandre de Laborde, editada al seu Viatge per Espanya el 1806, ens mostra l’entrada de l’Hospital –l’edifici que avui dia denominem “El Venerable”, perquè hi tingué la cel·la el monjo llec holandès Fra Josep de Sant Benet, dit “el Venerable”– en el moment del repartiment de la sopa dels pobres a migdia. 



Aquest edifici de quatre plantes era de més qualitat que l’anterior i fins no fa gaires anys va conservar encara els serveis d’atenció sanitària oferts als visitants. A la llinda de les dues portes d’entrada hi ha la inscripció que diu F. BNS DE TOCCO ABBAS 1558. És a dir, aquesta obra de l’Hospital pertany al primer abadiat de Benet de Tocco, que no va poder ser reelegit perquè tocava el torn d’un abat castellà. 


La porta lateral d’aquest edifici que donava al primer pis, per on entraven i sortien els Germans Conversos, té un bonic escut de Montserrat emmarcat en unes arquitectures renaixentistes, que és un dels més antics i més bonics que tenim a Montserrat i que ordinàriament passa inadvertit a la majoria de la gent. 

 







1 comentari:

Anònim ha dit...

A l'Espai Audiovisual hi ha una altra creu de terme: No és pas l'original del que hi ha davant l'hotel?