divendres, 6 de novembre de 2015

Writings and lectures - 25

Entrenament d'armes d’un hospitaler amb el seu escuder
Fragment de pintura mural procedent de Sant Fructuós de Bierge, c. 1280-1300
Fresc transportat sobre un suport mòbil, 109 x 100 cm
N.R. 201.232
Donació Xavier Busquets, 1990



Les pintures de la petita església altoaragonesa de Sant Fructuós de Bierge són un exemple molt bell del primer gòtic linial del vessant sud del Pirineu. Relaten la vida de sant Fructuós, l’arquebisbe màrtir de Tarragona, i a més escenes de la vida de Sant Nicolau de Bari i encara del martiri a Roma de Sant Joan Evangelista ante Portan Latinam. Els ulls atents hi detecten la mà de dos mestres diferents i consecutius. Les actituds hieràtiques i inexpressives del primer contrasten amb l’estil narratiu, mogut, gesticulant, vivaç i graciós del segon. Els contorns reforçats amb una línia gruixuda fosca i el colors vius, vermells, blaus, blancs, presten a aquestes pintures un cert aspecte de vitrall emplomat.

La petita església de Sant Fruitós de Bierge, després de ser cremada en els fets revolucionaris del començament de la Guerra Civil Espanyola de 1936, com que no era temple parroquial va quedar totalment abandonada i marginada de les restauracions oficials de la postguerra. Davant de la impossibilitat del Bisbat d’Osca de fer-se càrrec d’una restauració tan complexa i davant la inhibició de les autoritats civils, el 1949 el director de l’incipient Museu Diocesà d’Osca va organitzar una operació de rescat i salvament d’aquestes pintures que es trobaven en perill imminent d’una pèrdua segura i definitiva. Van optar per desafectar la petita església puix que ningú no podia assegurar-ne la conservació en una zona rural i poc habitada. Les pintures van ser despreses del mur, fixades sobre tela i després adherides a un suport de fusta. La part principal i més extensa del conjunt va ser traslladada al Museu Episcopal i Capitular d’Osca, aleshores en època de constitució i inaugurat l’any següent, mentre que les pintures dels laterals van ser venudes a diversos museus: El Museu Nacional d’Art de Catalunya, The Cloisters de Nova York, Art Gallery of Ontario de Toronto i encara a particulars, amb la finalitat de sufragar les despeses i de beneficiar el museu naixent. D’aquesta manera, tot i que discutible i discutida per alguns, van poder salvar-se les pintures de Bierge, a les quals pertany el petit fragment del Museu de Montserrat, que estem comentant.

L’estil vincula indiscutiblement la nostra pintura amb el Segon Mestre de Bierge; només cal comparar-la amb l’escena de l’Assassinat de Domicià de la sèrie de sant Joan Evangelista, que en el seu moment va ser adquirida per un col·leccionista nord-americà i que el 1990 va ser subhastada a Madrid. El donant i benefactor del Museu de Montserrat, l’arquitecte Xavier Busquets, va comprar el fragment que ressenyem a Josep Gudiol Ricart, estudiós acreditat de l’art gòtic, que va gestionar l’operació de salvament d’aquestes pintures juntament amb el seu germà Ramon, que les va restaurar magníficament malgrat la dificultat que presentaven i la complexitat del procediment.



L’entrenament d’armes entre un fra hospitaler i el seu escuder és un tema que no té paral·lel a la pintura aragonesa ni catalana. Aquesta estranya representació en aquest lloc podria tenir explicació en el veïnatge de Bierge amb l’encomanda de Montsó que acabava de passar de l’Orde del Temple a la dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, l’hàbit dels quals només es distingia perquè la creu dels hospitalers era blanca mentre que la dels templers era vermella. El tema de l’entrenament d’armes del cavaller, ja en els sermons de Sant Bernat, era un exemple moral per a instar a l’enfortiment de les virtuts contra la mol·lície i la deixadesa de tants cristians.
  

Bibliografía

Josep Gudiol Cunill, La pintura mig-eval catalana, vol. II, Els trecentistes. Segona part. Barcelona, 1927, p. 507-508, 521-523.

Chandler Rathfon Post, A History of Spanish Painting, Harvard University Press, vol. II, 1930, p. 61-63

Juan Antonio Gaya Nuño, La pintura española fuera de España (Historia y catálogo),
Madrid, Espasa-Calpe, 1958, p 88.

Josep Gudiol Ricart, Pintura medieval en Aragón, Zaragoza, Inst. Fernando el Católico, 1971, p. 19, 27-27.

Edmund Peel & Asociados, Pintura Antigua y del siglo XIX, Subasta, Madrid, 30-X-1990, **2.

Signos. Arte y Cultura en el Alto Aragón Medieval, Catálogo de exposición, Jaca-Huesca, junio-septiembre, 1993,(Mª Carmen Lacarra), p. 352.
           
Montserrat. Opere maggiori dell’Abbazia, catáleg d’exposició, Forte di Bard Editore, 2014, p. 36-37, fig. color (Josep de C. Laplana)