Notulae - 3.

Tres plafons de ceràmica persa del segle XVIII/XIX.

Encara no he pogut aclarir amb exactitud la data d’arribada a Montserrat de les peces que us comento, però totes les indagacions em condueixen cap als anys 50 del segle passat. Es tracta de tres plafons que el P. Ubach va comprar a Bagdag, a un antiquari, ja a l’època final de la seva estada a Terra Santa. Els va adquirir per al seu Museu Bíblic i amb ells pretenia “il·lustrar” els banquets mesopotàmics i perses de què parla la Bíblia: el del rei Baltasar del llibre de Daniel, el del rei Assuer del Llibre d’Ester, etc. Aquesta era la finalitat de l'adquisició. Però ailàs! Quan van arribar les caixes a Montserrat i van obrir-les, es van trobar que tot estava trinxat i no va ser possible col·locar els tres plafons al Museu.

El P. Ubach, perquè no li posessin dificultats a les seves adquisicions, tenia el costum de dir que tot li sortia molt barat i que no tenia gaire importància. Tanmateix aquesta tàctica comportava el risc que a Montserrat no fessin gaire cas de les moltes coses del P. Ubach que arribaven i no crec que ningú formalitzés cap protesta per la destrossa ni que en demanés responsabilitats. No van poder posar aquests tres plafons al Museu Bíblic i en comptes de fer-ne una restauració ben feta per professionals van enganxar els trossos – sortosament hi són tots – amb portland i de forma no massa acurada en un àmbit de pas a l’hostatgeria interna del Monestir, sense donar massa importància a aquestes peces que sempre han estat marginades del gran patrimoni artístic de Montserrat.

Actualment la ceràmica islàmica persa que inclou la figuració humana, una cosa rara i molt marginal en l’art dels països de tradició musulmana, és altament valorada per la bellesa del dibuix, ben diferent i estrany a la correcció acadèmica que imperava a Occident i per la composició decorativa profusa, i agrada sobretot el concepte plaent de la vida dels grans visirs, dedicats a la cacera, al bon menjar, al bon fumar i a les danses de les ballarines.

Les inscripcions que podem veure en aquests tres plafons són en llengua persa, però escrites en caràcters aràbics i encara no han estat llegides ni estudiades, però ho seran pròximament.

Els tres plafons són del mateix autor o del mateix taller. El material és ceràmica vidrada i esmaltada amb els motius ornamentals en baix relleu, la qual cosa afegeix una nova bellesa al conjunt. Aquestes en són les mides: els dos plafons quadrangulars, de mida més petita que flanquegen el més gran, fan 107 x 107 cm; el rectangular i més gran, que també representa un banquet amb música i ballarines, fa 167 x 107 cm.

Totes tres peces conformen un conjunt molt considerable per la seva bellesa i la seva raresa. El lloc d’origen sembla ser la regió fronterera entre Iran i Iraq i tinc notícies que al Museu d’Arts Decoratives Victoria & Albert de Londres hi ha alguns exemplars semblants segurament del mateix taller. La data podria ser fixada entre el segle XVIII i primera part del XIX.

Tinc entre cella i cella poder restaurar aquest bell conjunt i poder-lo presentar al públic al nostre museu, ni que sigui de manera temporal, perquè els visitants puguin fruir-ne. Al capdavall tot allò que fem per l’art ho fem per l’home (i per la dona, per suposat). Però no sé què en diria la feminista reina Vasti del Llibre d’Ester, que no era massa afeccionada a aquesta mena de banquets on les dones ballaven com baldufes per entretenir els sàtrapes medes i perses. Times change.