Retaule de Jaume Cabrera

Jaume Cabrera

(actiu 1394-1432)

Fragments de retaule

1415-1420

Tremp i full d’or sobre taula, 187 x 127 cm.

N.R. 201.135. Donació Manuel Carreras Martí, 1987.

Aquesta peça és una composició de dos fragments ben diferenciats d’un mateix retaule i d’un mateix autor. La part superior, que representa la Crucifixió de Crist, n’és el pinacle i la inferior està constituïda per tres escenes referents a la vida de la Mare de Déu: l’Ascensió de Crist, la Vinguda de l’Esperit Sant i la Coronació de la Verge, que devien conformar el bancal del retaule, segurament les del costat dret de l’altar. Les dues peces estan sobremuntades i enquibides en un mateix marc.

Aquesta obra va arribar al Museu de Montserrat sense cap atribució precisa. Una carta del donant, del 26 de febrer de 1987, ens informava que Josep Gudiol Ricart li havia dit que es podia atribuir a Valentí Montoliu (final del segle XIV – 1433/1437). Tanmateix no era una obra tan desconeguda com semblava, puix que havia estat exposada al Palau de la Virreina el 1945, on va figurar ja amb l’atribució a Jaume Cabrera, del voltant de 1400, i com a propietat de D. Joaquim Carreras. La notícia immediatament anterior referent a aquesta obra és una fotografia, feta el 1903, de l’interior de l’estudi-museu que els germans pintors Josep (1841-1912) i Francesc Masriera (1842-1902) tenien al carrer Bailèn núm. 72 de Barcelona, en la qual veiem (a l’angle superior dret) aquesta taula conformada exactament tal com es troba actualment.

El 1907 Lluís Masriera, fill de Josep, es va fer càrrec de l’estudi-museu familiar. El 1912 s’associà amb l’orfebre Joaquim Carreras (1869-1948), i l’any següent, en morir el pare, va obrir l’estudi on guardava la col·lecció familiar com a museu i sala d’exposicions públiques. El 1932 es va transformar en la Sala de Teatre Studium, i en aquesta ocasió es degué dispersar la col·lecció. En el desmantellament de l’estudi-museu la nostra taula va canviar de propietari i va ser adquirida per l’amic i soci Joaquim Carreras. Segurament aleshores i amb motiu de la venda de la col·lecció, fou redactat un catàleg on figurava la taula que ens ocupa amb el núm. 58 i atribuïda a Jaume Serra, cosa que no és cap disbarat tenint present que Jaume Cabrera es va formar al costat dels germans Serra.

L’arribada d’aquesta taula gòtica a Montserrat i la seva immediata exposició al Museu, després d’una delicada restauració, va motivar la seva divulgació entre els estudiosos i especialistes que només l’havien coneguda per fotografies i referències. El pintor Jaume Cabrera ocupa un lloc gens anodí en el panorama de la pintura “quatrecentista” catalana. És un excel·lent exponent del pas de l’italianisme imperant dels germans Serra, en el taller dels quals segurament es va formar Cabrera, envers el gòtic internacional més elegant de mitjan segle XV, el de Lluís Borrassà, Bernat Martorell o Lluís Dalmau, que signifiquen el cimal del gòtic català. El primer a descobrir la pintura i la personalitat d’aquest pintor va ser l’arquitecte i investigador Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874-1949) que, tot cercant documentació sobre la Seu de Manresa, quan li van encarregar la construcció de la façana neogòtica el 1915, es va topar amb el contracte signat per la Confraria de Sant Nicolau de Bari, establerta a la Seu, i el pintor, fins aleshores desconegut, Jaume Cabrera. A partir d’aquest retaule manresà de Sant Nicolau i Sant Miquel va començar el treball d’atribucions i d’ulteriors investigacions, que l’eminent  mossèn Josep Gudiol i Cunill, fundador i sistematitzador del Museu Episcopal de Vic, va considerar correcta i la va incloure en el seu llibre dels Trecentistes Catalans. Partint de la publicació de Mn. Gudiol, el 1938 l’investigador americà Chandler R. Post parlà també de la taula de la col·lecció Carreras, que ell ja posa en relació amb Jaume Cabrera. Posteriorment la figura d’aquest autor s’ha anat enriquint amb noves aportacions documentals, moltes d’elles referents a alguns retaules perduts o ara per ara no identificats. El darrer estudi compendiós sobre aquest pintor és de Marta Piñol i Lloret, de la Universitat de Barcelona, encara inèdit, que estudia amb criteri crític tota la documentació i cataloga l’obra considerada certa, que queda circumscrita a 12 taules entre les quals ocupa un lloc ben destacat la de Montserrat.

La pintura de Jaume Cabrera assumeix ja un cert aire del nou estil gòtic que els estudiosos qualifiquen d’internacional, però conserva encara de manera molt determinant el pòsit de la influència italiana, que predominava a la segona meitat del segle XIV, i que Cabrera va mantenir en tota l’obra seva que coneixem. En tot moment es manifestà com un artista refinat, d’un humanisme líric que es complau en la representació dels detalls que configuren la vida popular i ciutadana, tant pel que fa a la indumentària com als utensilis, i que sap fer actuar els personatges amb una sensibilitat naturalista, clara, senzilla i agradable.

Bibliografia

Alexandre Soler i March, “Pintura Catalana Trecentista, de la Escuela italiana al estilo propio”, Museum, IV, 1920, núm. 1, p. 265-282.

Catálogo de las principales piezas de la Colección de antigüedades y objetos de arte del pintor Lluís Masriera, Barcelona, s/d

Manuel Trens, El arte en la Pasión de Nuestro Señor. Siglos XIII al XVIII. Catàleg d’exposició, Ajuntament de Barcelona, Palau de la Virreina, 1945, p. 35.

Josep Gudiol i Cunill, La pintura mig-eval catalana, vol. II, Els trecentistes. Segona part. Barcelona, 1924, p. 150-156.

Chandler Rathfon Post, A History of Spanish Painting, Harvard University Press, vol. VII-2, 1938, p. 751-753.

Josep de C. Laplana, Montserrat, 1000 anys d’art i història, Manresa, Angle Editorial, 1998, p. 60-61, fig. color.

Josep de C. Laplana, Les col·leccions de pintura de l’Abadia de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 113, fig. color

Pilar Vélez, Joies Masriera. 200 anys d’història, Barcelona, Àmbit, 1999, p. 179, fig.